Peníscola.html



Peníscola
Peníscola/Peñíscola ^[1]

(En detall)
Localització
Municipi del Baix Maestrat
Peníscola i el seu castell
Estat • CCAA • Província • Comarca • Partit judicial	Espanya Comunitat Valenciana Província de Castelló Baix Maestrat Vinaròs
Gentilici	Peniscolà, Peniscolana
Predom. ling.	Valencià
Superfície	79 km²
Altitud	46 m
Població (2007)   • Densitat	6,884 hab. 87,14 hab/km²
Coordenades	40° 21′ 33″ N, 0° 24′ 27″ E / 40.35917, 0.4075
Distàncies	145 km de València 71 km de Castelló de la Plana 15 km de Vinaròs
Formació Fundació	Les cites més antigues daten del s.VI aC
Sistema polític Nuclis Ajuntament • Alcalde:	1 9 PP, 2 CyP, 1 PSPV i 1 BNV Andrés Martínez Castellà (PP)
Codi postal	12598
Festes majors	7 de setembre
Patró/Patrons	Mare de Déu de la Ermitana
Fira tradicional	Mercat Medieval Finals d'any
Agermanament	Vilanova d'Avinyó (França) Hondarribia (País Basc)
Web	http://www.peniscola.org/ca

Peníscola és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Baix Maestrat.

La més antiga referència històrica la trobem al segle VI aC. Però fou durant l'Edat Mitjana quan obtingué més rel.levància, al desenvolupar-se ací un dels episodis històrics més importants del Cisma d'Occident.

Encara que l'assentament inicial era al nucli medieval, avui ocupa tot el litoral, fins al límit amb Benicarló al nord, i algunes urbanitzacions al sud, a la Serra d'Irta.

La Serra d'Irta, parc natural, forma part de Peníscola i dels propers municipis d'Alcalà de Xivert i Santa Magdalena de Polpís.

La mar està molt present a la seua cultura i economia, basant-se aquesta última en la pesca, l'hostaleria i el turisme.

Compta amb 6.884 habitants, segons el padró de l'INE del 2007, i el seu bon clima, la seua rica història i les excel·lents prestacions, tant turístiques com gastronòmiques i hoteleres, fa de Peníscola un dels destins turístics del País Valencià més freqüentat.

edita Geografia

Vista general del Castell de Peníscola, de la Platja Sud i del Port pesquer

El penyal de Peníscola sempre ha estat ocupat per diferents pobladors atesa la seua importància estratègica en disposar d'ullals d'aigua dolça a l'interior de l'actual recinte de murades. La ciutat se situa sobre una península rocosa, unida a terra només per un itsme de sorra. Damunt del penyal aixeca la ciutat vella anomenada Lo Poble, on cal anomenar el castell, dividint la costa en dues meitats diferents.

Al nord del penyal trobem una plana sedimentaria, amb una platja arenosa i originalment amb part de serradal. En aquesta plana quaternària s'hi troben afloraments d'aigua (ullals), que donen lloc a una zona pantanosa o marjal anomenada El Prat. Antigament el Prat fou una albufera.

Al sud del poble comença la Serra d'Irta, paralel·la a la costa i molt propera a ella, acabant en estriacions rocoses i penya-segats, encara que també en petites platges arenoses, com les del Pebret.

edita Municipis limítrofs

Peníscola està envoltada geogràficament pels municipis de Benicarló, Càlig, Cervera del Maestrat, Santa Magdalena de Polpís i Alcalà de Xivert, tots a la comarca del Baix Maestrat.

Vista del Castell de Peníscola des de la Platja Nord, prop de Benicarló

edita Platges

• Platja Nord
• Platja Sud
• Cala del Moro
• Cala d'Ordi
• Cala del Volante
• Platja del Pebret
• Cala de la Basseta

edita Història

edita Edat antiga

Son abundants els vestigis arqueològics trobats a les rodalies del tómbol rocós, com restes de vaixells, àmfores, etc., així com en els poblats del Poaig i els Barrancs que confirmen el poblament de la zona per ibers (ilercavons), així com la relació d'aquests amb mercaders fenicis, grecs i posteriorment cartaginesos i romans.

Istme del Penyal de Peníscola

Els testimonis més antics i versemblants sobre Peníscola cal trobar-los en les cites d'Hecateu (s.VI aC), Estrabó (s. I aC) i Rufus Festus Avienus (s.IV aC). Aquest darrer en la seua coneguda Ora Marítima anomenada Quersónesos, que alguns identifiquen amb l'actual Peníscola. La seua traducció del grec significa 'península', però no aclareix si es tracta d'un topònim o d'una població permanent.

Peníscola, possiblement fou port grec i romà, a través d'on desembarcaran productes manufacturats (ceràmica, teles, armes, etc.) que els colonitzadors intercanviaven per oli i vi que els pobles indígenes cultivaven a les serralades litorals. A la rodalia del penyal s'han fet abundants troballes d'àmfores.

Els romans, en traduir el topònim grec de Quersónesos al llatí vulgar de Peníscola ("quasi illa", molt semblant en italià actual "penísola"), donaren el nom quasi definitiu de la ciutat.

edita Edat mitjana

Des de gairebé pràcticament el principi de la invasió musulmana de la Península Ibèrica (any 718), fins a l'any 1233, Peníscola pertany al domini islàmic. Malgrat açò, no es coneixen molts aspectes d'aquesta època.

Els geògrafs àrabs l'anomenen Banàskula o Baniskula, descrivint-la com a castell i poblat inexpugnable front la mar, amb diverses alqueries (com la de Beni-Gazlum -Benicarló-, Beni-Aròs -Vinaròs- , Irta, etc.), abundància d'aigües i importants salines.

Durant dècades marca la frontera amb el Principat de Catalunya, des d'on es realitzen incursions pirates al litoral català.

Peníscola és el bressol d'importants personatges del regne musulmà de València, como el Rei Llop, Mohamed ben San, Aben Mardanis (1124), que arribarà a mantindre un regne a la zona de València i Múrcia, sent l'última dinastia reial fins l'arribada d'En Jaume I. Un altre peniscolà rellevant, també relacionat amb el rei conqueridor, va ser el poeta Alí Albatà, que va iniciar les negociacions de la rendició de València, a Russafa.

Jaume I va intentar conquerir Peníscola en primer lloc al 1225, sense èxit, continuant la seua llegenda de castell inexpugnable. No serà fins el 1233, després de la conquesta de Mallorca, i de la caiguda de Borriana, que la deixa aïllada de la resta de territoris musulmans. La capitulació va consistir en una rendició pacífica, amb pactes que garanteixen les lleis i costums sarraïnes.

L'actual castell, va ser construït pels Templers i fou refugi de Pedro Martínez de Luna, conegut pel nom de Benet XIII d'Avinyó o Papa Luna i Climent VIII,ambdós papes del Cisma d'Occident.

edita Edat moderna i contemporània

Després de pertànyer a l'Orde de Montesa passà a la Corona. Hi hagué destacaments militars fins al 1898. Els agermanats no aconseguiren triomfar en aquesta plaça.

Peníscola i el seu castell en una representació idealitzada de Juan Fernando Palomino publicada a l'Atlante español, ó Descripción general de todo el reyno de España, de Bernat Espinalt i Garcia, el 1786

Durant la Guerra de Successió restà fidel a Felip V gràcies a la tenacitat del governador Sancho de Echevarría. En la Guerra del Francès patí un ferotge bombardeig per part de les tropes espanyoles comandades pel general Elio que assetjaven a les forces napoleòniques acantonades dins de la ciutat.

El municipi ha patit una forta transformació econòmica en passar del sector primari (agricultura i pesca) cap al terciari (turisme). La trama urbana acotada antigament per les murades s'ha estès durant la segona meitat del segle XX per la part continental de manera desordenada. La línia litoral fins a Benicarló, els voltants de la desembocadura del Prat (denominació local de la marjal de Peníscola), els vessants de les muntanyes més properes al poble i la plana litoral sud dels Pitxells han estat urbanitzades.

edita Actualitat

Les darreres actuacions no han posat fi a l'ocupació massiva de territori. Al sud del terme municipal hi trobem la serra d'Irta, declarada parc natural pel Consell mitjançant el Decret 108/2002 de 16 de desembre, i és una de les darreres zones de la costa valenciana lliure de carreteres i apartaments.

Actualment, és un dels destins turístics més destacats i coneguts del País Valencià, i cada estiu arriba a multiplicar per quatre la seua població a causa del turisme^{cal citació}.

edita Govern i administració

A les eleccions municipals de 2007, el PP va traure 9 regidors, amb 1.840 vots. La segona força fou el CyP (Cambio y progreso, Canvi i progrés en català), un partit independent, amb 556 vots i dos regidors. També obtingué representació el Bloc Nacionalista Valencià, amb 382 vots i un regidor; i el PSPV, que obtingué també un regidor amb 386 vots.^[2]

L'actual batlle de la localitat és Andrés Martínez Castellà, del PP.

edita Darreres eleccions municipals^[2]

edita Economia

L'agricultura (cítrics, olivera i ametler) i la pesca han estat la base econòmica ancestral de Peníscola, però a hores d'ara hi són la construcció i l'hostaleria, després del turisme, el principal motor econòmic de la vila.

Les seues oficines de turisme han sigut qualificades en diverses ocasions com excel·lents pels seus usuaris. ^[4]

edita Topònim

El canvi de topònim de "Peñíscola" (únicament en castellà) a "Peníscola/Peñíscola" (en forma bilingüe castellà-català) es va fer efectiu amb l'aprovació de la Generalitat Valenciana el 27 de juny de 2008^{[5] [1]}, després de ser debatut al ple municipal i amb l'aprovació de tots els grups municipals, llevat del CyP (Cambio y progreso), al qual poc abans se li havia acusat de deutes milionàries per part d'una firma privada^[6].

edita Monuments

Santuari de la Mare de Déu de l'Ermitana

edita Monuments religiosos

• Església de Santa Maria de Peníscola.

Anteriorment nomenada de la Verge del Socors, amb estil gòtic del segle XV en part d'ella i elements arquitectònics posteriors a la resta i porta de tradició romànica. En ella va ser nomenat bisbe Alfons de Borja, que posteriorment seria triat papa amb el nom de Calixt III. Custodia el tresor parroquial, format per algunes joies de Benet XIII, entre les quals es destaca la creu processional i el calze del Papa Luna, el reliquiari de Climent VIII i la creu processional de Felip II.

• Santuari de la Mare de Déu de l'Ermitana. Del segle XVIII.

D'estil barroc valencià, situada al costat del castell en la qual s'alberga la imatge de la patrona de la ciutat. Va ser construït a principis del segle XVIII pel governador de la ciutat, Sancho de Echevarría com agraïment per la resistència contra els atacs austriacistes a la plaça forta i la posterior victòria de la causa borbònica en la guerra de Successió. Compta amb una façana de carreu.

• Ermita de Sant Antoni.

Article principal: Ermita de Sant Antoni (Peníscola)

Situada a la Serra d'Irta. El conjunt està format per la pròpia ermita, la casa de l'ermità i la hospederia que delimiten un pati des de la muralleta del qual s'albira una bona panoràmica del litoral.

Anualment, durant el mes d'abril, es realitza un tradicional romiatge a aquesta ermita des de Peníscola, acompanyada de nombrosos actes festius.

• Capelleta de Santa Anna. Segle XIX.

edita Monuments civils

Muralles del Castell de Peníscola.

• Castell de Peníscola.

Article principal: castell de Peníscola

Situat en el punt més elevat del penyal, és un castell construït pels templers a partir de 1294 i modificat, a principis del segle XV, per adaptar-lo com a residència pontifícia per a Benet XIII, el Papa Luna. Actualment es troba en molt bon estat de conservació.

És el segon monument més visitat de l'Estat Espanyol, després de l'Alhambra de Granada^[7]

• Les muralles.

Constituïxen una clara manifestació dels grans coneixements i depurada tècnica que en matèria de fortificacions tenia el més important arquitecte enginyer militar de l'època, l'italià Joan Baptista Antonelli.

Portal de Sant Pere

• Portals: Accessos al recinte emmurallat.
  • Fosc (atribuït a Joan d'Herrera (1530-1597)
  • Sant Pere, ordenat construir pel Papa Luna en 1414
  • Santa Maria o Porta de les Escaseres.

El bufador de Peníscola

• El Bufador.

Obertura en la roca que connecta el poble amb la mar i en què se sent el bram de les ones.

• Torre Badum.

Article principal: Torre Badum

També anomenada d'Abadum o Albadum. D'origen musulmà, pero posiblement del segle XVI, compta amb un escut del Regne de València de l'època de Carles V.

• Parc d'Artilleria.

Situat al costat del castell. Zona de baluards i polvorins envoltats de palmeres i jardins.

• Palau de Congressos.

Oferix disseny d'avantguarda i eficàcia funcional. L'Auditori posseïx un aforament de més de 700 places, el sostre es construïx amb una llosa de formigó vist que incorpora en el seu pròpia estructura els condicionaments de l'acústica. L'edifici disposa a més d'un sala d'exposicions, sala de reunions, sala de premsa i de comitè, a més d'un hall inferior i superior.

• Museu de la Mar

El museu està compost per objectes i documents que ens parlen de l'origen mariner de Peníscola, evolució del port, l'àmbit pesquer, maquetes d'embarcacions, arts de pesca, aquaris, fòssils, fauna marina, etc. També es pot observar cartografia antiga, i l'entrada és gratuïta.

Penya-segats a la Serra d'Irta

edita Llocs d'interés natural

• Serra d'Irta. Parc Natural.
• Torre Badum. Microrreserva de Flora.
• Marjal. Microrreserva de Flora.
• Platja Nord. Platja amb Bandera Blava.

edita Cultura

edita Gastronomia

En l'ancestral tradició marinera de la localitat i al riquesa pesquera de les seues costes es troba el fonament de la seua gastronomia, com il·lustra la dita popular peniscolana "lo peix a qui se'l mereix"^[8].

En la cuina peniscolana destaca l'All-i-Pebre de rap o Polpet ('polpets'), el suquet de peix o remescló, així com els mariscos, dàtils de mar, caragols punxents, caixetes i cigales, entre altres.

Els diferents arrossos en les seues varietats marineres, l'omnipresent paella i la fideuà són també part fonamental de la dieta d'aquesta terra.

edita Festes i celebracions

Les festes patronals comencen el dia 7 de setembre i continuen depenent dels anys durant una o dues setmanes, fins el diumenge. Els dies 8 i 9 es ballen danses d'origen medieval a la plaça d'Armes per lloar la Mare de Déu d'Ermitana.

El diumenge desprès del de Pasqua es fa una romeria a l'ermita de Sant Antoni situada en una muntanya de la serra d'Irta des d'on es poden veure les illes Columbretes i el Delta de l'Ebre els dies clars.

El dia 17 de gener o el dissabte següent s'encén la foguera de sant Antoni.

Els Carnestoltes es celebren durant la segona quinzena de febrer. Cercaviles, xarangues i gent disfressada durant diversos dies.

Des de fa uns anys durant les vacances de Pasqua es crema l'única falla de la ciutat.

Cal destacar el Mercat Medieval organitzat pel patronat Municipal de Turisme, aquest mercat medieval per les places i carrers del nucli antic, atreu a molt públic, davant les cercaviles, representacions de teatre, venda de productes artesans, etc. Es celebra a finals d'any.

edita Festivals

• Festival internacional de cinema de comèdia de Peníscola

Aquest festival respon a la implicació de Peníscola amb el món del cinema, ja que en aquesta ciutat s'han rodat 16 pel·lícules, entre les quals destaquen Calabuch, de Luis G. Berlanga o El Cid, amb Charlton Heston i Sophia Loren. Es celebra entre els mesos de maig i juny en el Palau de Congressos de Peníscola i l'entrada és lliure. És una mostra cinematogràfica del gènere de comèdia que compta amb la presència dels actors més populars del seté art. Durant els dies del festival se celebren cercaviles, passades de cinema, tallers, conferències i altres activitats gratuïtes adreçades a tots els públics.

• Festival de teatre clàssic Castell de Peníscola

Calderón de la Barca, Miguel de Cervantes, Valle-Inclán o Beaumarchais són alguns dels autors que es donen cita en aquest festival de teatre i que ens faran gaudir d'obres clàssiques en un marc incomparable: el pati d'armes del Castell del Papa Luna a la llum de les estrelles.

El festival se celebra en els mesos de juliol i agost.

• Festival internacional de Jazz

Durant el mes de juliol grups i músics de jazz de renom com Bebo Valdés, Manhattan Transfer o Kenny Barron Trio ens acostaran a aquest especial estil musical que és el Jazz. Durant una setmana s'oferixen actuacions en el Palau de Congressos de Peníscola i en altres espais del nucli antic de la ciutat, on es poden gaudir actuacions a l'aire lliure. Durant el festival s'oferixen, a més, activitats paral·leles com exposicions o seminaris amb el jazz com a temàtica central.

• Festival Internacional de Música Antiga i Barroca

Article principal: Festival Internacional de Música Antiga i Barroca

Músics i orquestres de primer nivell es donen cita en aquest certamen musical ja consolidat en l'àmbit de la música antiga i barroca europea. El festival és inaugurat amb un espectacle piromusical que té per marc el Castell de Peníscola en el qual es barregen de forma sincronitzada música i focs artificials. Se celebra a l'agost en el Castell de Peníscola

• Cicle de concerts de música clàssica Ciutat de Peníscola

Una altra de les cites anuals de la ciutat en el mar. En aquests cicles, s'oferixen concerts de música clàssica en els quals participen músics consolidats a nivell nacional i internacional així com joves intèrprets. Els cicles s'inicien tots els anys amb la tradicional "Missa del Pescador". Se celebra a mitjan setembre en el Saló Gòtic del Castell.

• Festival internacional de guitarra d'Hondarribia-Peníscola

Durant la Setmana Santa, el Castell de Peníscola acull concerts de guitarra del cicle musical en els quals intèrprets de tot el món participen. Tenen lloc en les dues ciutats germanades, Peníscola i Hondarribia.

• Festival de bandes de música

A la fi de juliol en el Parc d'Artilleria se celebra el tradicional concert anual d'agrupacions musicals organitzat per l'Associació Musical Verge de l'Ermitana en col·laboració amb l'Ajuntament de Peníscola ^[9].

• Premi de relats breus "Ciutat de Peníscola"

A l'inici de l'any es lliura el Premi de Relats breus «Ciutat de Peníscola», el jurat de la qual està compost per membres de la RAE, i al que es presenten obres procedents de més de 20 països.

edita Demografia

Fins els anys 70, Peníscola romanava en una mitja de quasi 3.000 habitants, però a partir dels anys 70, la població de Peníscola va augmentar i actualment s'apropa als 7000 habitants. Peníscola és també el tercer municipi amb més estrangers de la província de Castelló amb 2.284, el 33% del total. ^[10][11]

edita Clima

Per la seua situació privilegiada, Peníscola gaudeix de unes excel·lents condicions climatològiques, amb hiverns suaus i estius amb no massa calor, refrescats pel famós vent de Migjorn.

edita Peníscola durant l'hivern

Peníscola també gaudeix d'un especial encant a l'hivern. El seu bon clima i les seues estupendes temperatures fan d'aquest poble un lloc ideal per a gaudir d'una gran quantitat d'activitats amb la tranquil·litat que garanteix aquest municipi^[14].

En els últims anys, l'ajuntament de Peníscola, fent pinya amb altres ajuntaments com el de Benicàssim, ha pressionat a la Generalitat Valenciana per a que els ajude a desestacionalitzar el turisme i promocionar el turisme no només a l'estiu. ^[15]

edita Transports

El transport particular és el majoritari a Peníscola. Hi ha pocs taxis disponibles actualment i no són emprats massa sovint. És més empleat el transport urbà, l'autobús, encara que la majoria de la població es desplaça en transport particular.

Del 23 de juny al 30 de setembre de cada any es posa en marxa el servei de transport urbà de Peníscola, en el qual hi ha dues línies en funcionament^[16]:

La línia L1, que cobreix el recorregut Plaça Constitució - Font Nova - Plaça Constitució i té parada a:

• 1. Pl. Constitució
• 2. Palacio del Mar
• 3. Cerro Mar
• 4. Camí Capelleta
• 5. Residencial Nerea
• 6. Finca del Moro
• 7. Residencial Edison
• 8. Cales Sud
• 9. Cap Blanc
• 10. Cales Pebret
• 11. Serra d'Irta
• 12. Font Nova

La línia L2 cobreix el recorregut Plaça Constitució - Avinguda Estación - Plaça Constitució i té les següents parades:

• 19. Cruïlla Emp. N-230
• 18. Karting
• 20. Urbanització 2005
• 21. Càmping Sol d'Or
• 22. Fàbrica Alabastre
• 23. La Carabela
• 14. Rotonda Atalayas
• 24. Hotel Benedicto XIII
• 25. Av. Grecia
• 26. C. Los Naranjos
• 27. Cruïlla Atalayas
• 28. Colonia / Recepció
• 1. Plaça Constitució

Recentment s'ha estrenat també una xarxa de carril bici d'uns 10 km que uneix Peníscola amb Benicarló i que compta amb 103 Stops. Aquest fet ha alçat les veus dels regidors de l'oposició tant del govern municipal de Peníscola com del de Benicarló. ^[17]

L'estació de trens més propera és la de Benicarló, i els aeroports més propers, el de Reus i el de València.

edita Galeria d'imatges

Vista del sud de Peníscola, amb la serra d'Irta al fons	Vista de Peníscola (al fons) des de la serra d'Irta	Muralles del Castell	Platja Nord de Peníscola
Ermita de la Mare de Déu de l'Ermitana, al Castell	Far de Peníscola	Casa de les petxines, al casc vell	Carrer Major

edita Com arribar-hi

edita Des de Barcelona

S'ix de Barcelona per l'autopista AP-7. Es passa per terres de Tarragona fins a arribar a l'eixida 43 de Peníscola-Benicarló, situada en el Km. 365 de l'autopista. A aquesta altura, s'ix i es pren la carretera N-340 fins a l'encreuament amb la CV-141. Des d'ací, tan sols hem de seguir la carretera per a trobar la CV-140, que ens condueix directament a Peníscola.

edita Des de València

El trajecte des de València a Peníscola és molt més curt. Es deixa la capital per a continuar fins a l'autovia A-31. Es recorre l'autopista AP-3 per a arribar a la AP-7. Una vegada en l'eixida 43 d'aquesta autopista, se segueix el mateix recorregut anterior. ^[18]

edita Personatges

Consagració de Benet XIII. Avinyó, 28 de setembre de 1394.

• Rufus Festus Avienus (s.IV). Descriu per primera volta el lloc, donant-li el nom de Chersónesos.

• Muhàmmad ibn Mardanix, el Rei Llop. (Peníscola 1124 - Múrcia, març de 1172). Fundador de la dinastia que regnà a València fins la conquesta del regne.

• Alí Albatà, (Peníscola, s.XII-XIII). Poeta i diplomàtic que negociarà la rendició de la ciutat de valència al 1238.

• Berenguer de Cardona, darrer Mestre General de l'orde del Temple a la Corona d'Aragó. Va fer construir l'actual castell, on va morir.

• Benet XIII, Pedro Martínez de Luna, el Papa Luna (Illueca,1328 - Peníscola,1423). Un dels protagonistes del Cisma d'Occident, en fugir d'Avinyó va triar la fortalesa com a seu papal, fins la seua mort.

• Climent VIII , Gil Sánchez Muñoz (Terol,1370 - Mallorca, 1446). Succesor de Benet XIII, darrer papa de l'obediència d'Avinyó. Va residir al Castell de Peníscola, fins la seua abdicació a l'esgèsia de Sant Mateu del Maestrat, el 26 de juliol de 1429, posant fi al Cisma d'Occident. Martí V el va nombrar bisbe de Mallorca on va viure fins la seua mort.

• Sancho de Echevarría (Ondarrabia, -Vinaròs, ). Governador militar de la ciutat durant el setge de la Guerra de Successió. Fidel al rei Felip V va resistir el setge de les tropes austriacistes. En record d'aquell episodi va fer construir l'església de la Mare de Déu de l'Ermitana, patrona de la ciutat.

• Jaume Sanz, "Lo russo", (Peníscola). Filantrop i mecenes local. Va fer fortuna a la cort del tsar Alexandre II de Rússia i va tornar a Peníscola on va fer una labor social amb la construcció d'escoles i altres activitats.

• José Escudé Claramunt, (Peníscola, 1843), militar carlista.

• Josep Melià, "Pigmalion". Poeta i astrònom, també secretari de Blasco Ibañez. Va planificar el viatge de l'escriptor a la ciutat. A la seua mort va fer donació de la seua biblioteca personal.

• Alfred Ayza Roca. Filòleg, escriptor i catedràtic d'anglès. La seua principal obra va ser El món mariner de Peníscola. Va ser el primer secretari, a part d'acadèmic, de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). President honorífic i director de la revista Peñíscola, Ciudad en el Mar

edita Referències

edita Bibliografia

• Ayza Roca, Alfred: El món mariner de Peníscola. València, Acadèmia Valenciana de la Llengua, 1981. ISBN 84-482-4108-8
• Peñíscola, Ciudad en el Mar. Editat pel Patronat municipal de turisme de Peníscola.

edita Vegeu també

edita Llocs d'interès

• Castell de Peníscola
• Torre Badum
• Marjal de Peníscola
• Platja Nord (Peníscola)
• Platja del Pebret
• Serra d'Irta
• Ermita de Sant Antoni

edita Història

• Cisma d'Occident
• Benet XIII d'Avinyó
• Sancho de Echevarría

edita Diversos

• Festival Internacional de Música Antiga i Barroca
• Peñíscola, Ciudad en el Mar

edita Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Peníscola

edita Oficials

• Web oficial de l'Ajuntament de Peníscola
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

edita Grups municipals

• Bloc Nacionalista Valencià Peníscola
• PP Peníscola

edita Turisme

• Patronat de Turisme de Peníscola
• Guia Turística de Peníscola (castellà)

edita Gastronomia

• Recetari de menjars típics
• On menjar

edita Interès general

• No tan a prop, diari contra l'abocació de residus a Peníscola
• Guia de carrers
• Galeria de fotografies
• Predicció meteorològica a Peníscola
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.