Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic.html |
| | | ca | | | de | | | en | | | es | | | fr | | | it | | | nl | | | no | | | pl | | | pt | | | ru | | | ro | | | fi | | | sv | | | tr | | | vo | | |
| |  |
| Reis de la Corona d'Aragó | ||
|
||
|
||
| Dinastia dels Habsburg | ||
 |
||
| Carles I d'Aragó | ||
|---|---|---|
| Felip I d'Aragó | ||
| Felip II d'Aragó | ||
| Felip III d'Aragó | ||
| Carles II d'Aragó | ||
| Carles III d'Aragó |
L'arxiduc Carles d'Àustria ( Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1685 - íd. 1740 ) fou Carles III d'Aragó com a rei d'Aragó, de València (1706-1707 / 1714), de Mallorca (1706-1714 / 1715), de Sardenya (1706-1720), de Sicília (1706-1714 i 1720-1738), de Nàpols (1706-1738), comte de Barcelona (1706-1714) i rei de Castella (1706-1707) (encara que en les llistes oficials de les Corones d'Aragó i de Castella no hi és comptat), i finalment emperador amb el nom de Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (1711-1740).
Des de 1701, durant la Guerra de Successió Espanyola, va optar a la corona de la Monarquia Hispànica; durant el conflicte, recaigué inesperadament en ell la successió del Sacre Imperi Romanogermànic, fet que determinà un canvi dels suports de la guerra, la qual perdé finalment en favor del duc Felip d'Anjou.
Taula de continguts |
edita Orígens familiars
Nasqué l'1 d'octubre de 1685 a la cort imperial de Viena i fou el segon fill de l'emperador Leopold I, emperador romanogermànic i la seva tercera esposa Elionor del Palatinat-Neuburg. Era nét per línia paterna del també emperador Ferran III, emperador romanogermànic i de la infanta Maria Anna d'Espanya, i per línia materna de l'elector Felip Guillem I, elector palatí i de la landgravina Elisabet Amàlia de Hessen-Darmstadt
edita Núpcies i descendents
Es casà l'1 d'agost de 1708 a la catedral de Barcelona amb Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel (1691-1750). D'aquesta unió nasqueren:
- el príncep Leopold d'Habsburg (1716)
- Maria Teresa I d'Àustria (1717-1780), emperadriu del Sacre Imperi Romanogermànic
- la princesa Maria Anna d'Habsburg (1718-1744), casada el 1744 amb Carles de Lorena
- la princesa Maria Amàlia d'Habsburg (1724-1730)
edita Guerra de Successió Espanyola
Al morir el rei Carles II de Castella sense successió el 1700, l'Arxiduc Carles era el candidat a la corona hispana en virtut d'un antic pacte entre el rei Carles II, l'últim Habsburg, que estipulava la seva successió en un altre membre de la Dinastia Habsburg.
En el testament de Carles II però, aparegué el nom de Felip d'Anjou, nét del rei Lluís XIV de França i besnét de Felip IV de Castella, com a successor, per la qual cosa s'inicià un conflicte entre els dos pretendents, conegut amb el nom de Guerra de Successió Espanyola.
El 1705, l'arxiduc Carles embarcà a Lisboa en direcció al Mediterrani. S'atura a Altea on fou proclamat Rei i la revolta valenciana dels maulets s'estengué liderada per Joan Baptista Basset. Mentre escamots armats barraren el pas als borbònics a la plana de Vic. La flota de l'Arxiduc arribà a Barcelona el 22 d'agost de 1705. Barcelona, envoltada de les tropes aliades va rendir-se el 9 d'octubre i el Virrei de Catalunya Francisco Antonio Fernández de Velasco i Tovar signà la capitulació. El 22 d'octubre entra a Barcelona l'Arxiduc Carles, que el 7 de novembre de 1705 jura les constitucions catalanes, i fou proclamat rei i adoptà el nom de Carles III d'Habsburg. Estant la guerra en curs, el germà de l'Arxiduc, l'emperador Josep I, emperador romanogermànic va morir sobtadament, per la qual cosa la successió al tron imperial va recaure en l'Arxiduc.
edita Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic
El 1711 va ser coronat emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, i renuncià per això a la corona hispana pel Tractat d'Utrecht a canvi dels Països Baixos, el Milanesat, el Regne de Sicília, Nàpols i Sardenya.
En ascendir al tron imperial va haver de fer front als atacs dels turcs entre 1716-1718 i conquerí part de terres turques a Valàquia i Sèrbia, les quals, però, perdé entre el 1737-1739.
El 1713, davant la falta de fills mascles, va promulgar la Pragmàtica Sanció, que establia la indivisibilitat del regne així com permetia l'ascens de les dones al tron imperial.
Carles VI d'Àustria morí el 20 d'octubre de 1740 a Viena.
edita Vegeu també
| Precedit per: Felip d'Anjou |
Rei d'Aragó Comte de Barcelona1705–1714 |
Succeït per: Felip d'Anjou (títols fusionats amb el de Rei de Castella i originaris del títol de rei d'Espanya) |
| Precedit per: Felip V de Castella |
Duc de Milà 1706–1733 |
Succeït per: Carles Manuel III de Sardenya integració al Regne de Sardenya |
| Precedit per: Josep I |
Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i Rei de Bohèmia 1711–1740 |
Succeït per: Carles VII Albert |
| Arxiduc d'Àustria i Rei d'Hongria 1711–1740 |
Succeït per: Maria Teresa I d'Àustria |
|
| Precedit per: Felip V d'Espanya com a Felip IV |
Rei de Sardenya 1713–1720 |
Succeït per: Víctor Amadeu II de Sardenya |
| Rei de Nàpols 1713–1735 |
Succeït per: Carles III d'Espanya |
|
| Precedit per: Víctor Amadeu II de Sardenya |
Rei de Sicília 1720–1734 |
Succeït per: Carles III d'Espanya |
| Precedit per: Carles III d'Espanya Carles I |
Duc de Parma 1735–1740 |
Succeït per: Maria Teresa I d'Àustria |
| Precedit per: Carles Manuel III de Sardenya |
Duc de Milà 1736–1740 |
Succeït per: Maria Teresa I d'Àustria |
