Avinyó.html



Per a altres significats, vegeu «Avinyó (Valclusa)».

Avinyó

(En detall) (En detall)
Localització
Municipi del Bages
Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca	Espanya Catalunya Barcelona Comarques centrals Bages
Gentilici	Avinyonès, avinyonesa
Superfície	63,25 km²
Altitud	353 m
Població (2007)   • Densitat	2.190 hab. 34,62 hab/km²
Coordenades	41° 51′ 55″ N 1° 58′ 19″ ECoordenades: 41° 51′ 55″ N 1° 58′ 19″ E
Sistema polític Entitats de població	4
Agermanament	Locquirec (França)

Avinyó és un municipi de la comarca del Bages.

El terme és situat a la dreta de la vall mitjana de la riera Gavarresa, tocant el Lluçanès, i és drenat per la riera de Relat.

Avinyó va pertànyer al monestir de Sant Pere de la Portella des del 1219, però passà més tard a la jurisdicció reial.

edita Història

Avinyó ha estat habitat des de temps prehistòrics com ho demostra els sepulcres megalítics trobats a Sant Marçal, que donen constància d'un poblat ibèric del segle VI aC.

En l'època feudal el poble tenia un castell que donava unitat al terme i que al llarg dels anys va anar canviant de propietaris. L'any 1803 fou venut a la Casa Verdaguer. Avui d'aquest castell no en queda rastre però se sap que es trobava a un centenar de metres de l'actual cementiri.

L'any 1427 un terratrèmol que va sacsejar la comarca va fer caure una part del Pont Vell.

El 16 d'agost de 1714, evoca un record trist de l'escomesa que el poble lliurà contra les tropes franceses acabdillades per Felip d'Anjou. En l'alçament dels catalans contra les tropes de Felip V, el poble d'Avinyó va resistir heroicament en el pla on ara hi ha edificada la fàbrica de cal Morera. Després els francesos desfogaren el seu odi, sobre la casa de la Vila i l'Església Parroquial.

El 16 de novembre de 1848, en el curs de la Guerra dels Matiners (Segona Guerra Carlina), Rafael Tristany, guerriller carlista, va derrotar i fer presoner a Avinyó el brigadier isabelí Manzano junt amb 700 soldats més. El general Tristany fou recompensat amb el títol de comte d'Avinyó. Durant aquesta guerra es va construir la torre del telègraf o torre dels Soldats.

edita Llocs d'interès

L'església parroquial de Sant Joan guarda algunes restes del seu origen romànic. Prop d'Avinyó hi tenim l'església de Santa Eugènia de Relat amb el seu campanar característic d'origen romànic del s XI.

La Torre dels Soldats que havia estat una torre de telegrafia òptica. El nom de Torre dels Soldats ve de que la torre estava ocupada per militars que feien funcionar el telègraf i la protegien. La torre formava part de la xarxa catalana de telegrafia òptica militar construïda els anys 1848-1849 durant la Guerra dels matiners (2ona guerra carlina. La torre forma part de la línia línia que començava a Barcelona i continuava cap a Vic per tornar a Barcelona era: Montjuïc (Barcelona) / Sant Pere Mártir / Molins de Rei / Martorell / Esparreguera / Collbató / Can Maçana (bifurcació cap a Lleida) / Sant Salvador de Guardiola / Manresa (bifurcació cap a Solsona) / Sant Fruitós / Artés / Avinyó / Sant Feliu Sasserra / Prats de Lluçanès / Perafita / Santuari dels Munts / Orís / Sant Hipòlit de Voltregà / Vic (bifurcació cap a Olot) / Tona / Centelles / Puig-graciós / Granollers / Montornès / Sabadell / Montcada / Barcelona.

No es disposa, de moment, de cap document de l’època que de manera directa mencioni la data de construcció de la Torre dels Soldats. El més probable és que fos construida en la primera meitat de l’any 1849. Hi ha les dates de construcció d'algunes torres de la mateixa línia que la d'Avinyó: el telègraf d'Orís va ser instal.lat el mes de gener de 1849, pel febrer es treballava en el del Santuari de Els Munts i el de Prats fou acabat a mig mes de març del mateix any.La Generalitat de Catalunya la té catalogada amb data de 1854. Una data també possible si es té en compte que la xarxa no es desmantellà fins el 1862 i que durant aquest període s’anaren fent algunes ampliacions.Tampoc hi ha hi ha documentació sobre el grau de funcionament (nombre de missatges tramesos) de la xarxa catalana de telègraf òptic militar, ni, en particular, de la Torre dels Soldats. El cert és que a l’estiu de 1849 un cop acabada la construcció de la xarxa es va acabar també la Guerra dels Matiners. Tot i així la xarxa no fou desmuntada fins l’any 1862. Es de suposar que durant aquests anys en els que la pacificació no era total hagués continuat funcionant. Alguns historiadors mencionen que durant la tercera guerra carlina algunes d'aquestes torres foren re-utilitzades com a punt de vigia i control. Hi ha torres que mostren modificacions posteriors per a reforçar la seva defensa.

edita Festes locals

Avinyó celebra la seva Festa major el tercer cap de setmana de setembre. També es fa la Fira – Festa el segon diumenge de maig i consisteix en parades dels comerços i botigues del municipi. Peró potser la festa que ha donat més nom a Avinyó ha estat el seu Carnestoltes que es celebra el cap de setmana després de la Quaresma.

edita Demografia