Un altar és una elevació que conté l'ara (pedra consagrada) i que serveix per a oficiar el culte religiós. Els altars històricament han sigut roques, taules, bases de columnes o similars.
L'altar serveix per a dipositar els objectes del culte o ritus i per recolzar l'oficiant (normalment un sacerdot) de manera que quedi separat de la resta d'assistents i subratllar el seu contacte més estret amb la divinitat.
A les esglésies cristianes l'altar està a prop del sagrari, on es conserva el pa i el vi beneïts. Acostuma a portar una espelma i una creu, símbols de Déu i Jesús. Els altars antics tenien un retaule com a decoració.
|
Elements d'arquitectura eclesiàstica |
|
| Àrees |
|
|
| Exterior |
|
|
| Interior |
|
|
| Altres |
|
|
|
